41. Hi havia també els sacerdots Eliaquim, Maasseià, Miniamín, Micaià, Elioenai, Zecarià i Hananià, amb trompetes.
42. I també Maasseià, Xemaià, Elazar, Uzí, Jehohanan, Malquià, Elam i Èzer. Els cantors es posaren a cantar sota la direcció d’Izrahià.
43. »Aquell dia van oferir sacrificis solemnes, i tots, també les dones i els infants, estaven molt contents: Déu els havia donat motiu d’una gran alegria. Els crits de festa de Jerusalem se sentien de molt lluny.»
44. En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici,
45. vetllant pel culte del seu Déu i pels ritus de purificació. També els cantors i els porters s’ajustaven a les disposicions de David i del seu fill Salomó.
46. Perquè ja des d’antic, des del temps de David i d’Assaf, hi havia directors dels cantors i aquests entonaven càntics de lloança i d’acció de gràcies a Déu.
47. En temps de Zorobabel i en temps de Nehemies, tots els israelites donaven als cantors i als porters el que els corresponia per al seu sosteniment diari. Igualment, donaven als levites les ofrenes consagrades, i aquests portaven als sacerdots, descendents d’Aaron, la part que els corresponia.