31. »Llavors vaig fer pujar els caps de Judà dalt de la muralla i vaig formar dos grans cors per a la processó. L’un es va encaminar, seguint el pas de ronda de la muralla, cap al sud, en direcció a la porta de les Escombraries.
32. Darrere els cantors seguien Oixaià i la meitat dels caps de Judà.
33. A continuació, els sacerdots Azarià, Ezrà, Meixul·lam,
34. Jehudà, Biniamín, Xemaià i Irmeià,
35. amb trompetes. Després, Zecarià, fill de Jonatan, descendent d’Assaf a través de Zacur, Micà, Matanià i Xemaià,
36. i els seus companys Xemaià, Azarel, Milalai, Guilalai, Maai, Netanel, Jehudà i Hananí, amb els instruments de música inventats per David, home de Déu. Esdres, el mestre de la Llei, presidia aquest primer cor.
37. Arribats a la porta de la Font, davant les escales que pugen a la ciutat de David, s’encaminaren en aquesta direcció, de dret amunt pel pas de ronda de la muralla, fins passat el palau de David i fins a la porta de les Aigües, a l’est.
38. »El segon cor va sortir cap al nord. Jo el seguia amb l’altra meitat de la gent. Caminant pel pas de ronda de la muralla, va passar més enllà de la torre dels Forns i arribà a la muralla Ampla.
39. Continuà, més enllà de la porta d’Efraïm, la porta de la Jeixanà, la porta dels Peixos, la torre d’Hananel, la torre del Centenar i fins a la porta de les Ovelles, i es va aturar a la porta de la Inspecció.
40. Finalment, els dos cors es van aturar al temple de Déu. Igualment em vaig aturar jo i la segona meitat dels notables, que anava amb mi.
41. Hi havia també els sacerdots Eliaquim, Maasseià, Miniamín, Micaià, Elioenai, Zecarià i Hananià, amb trompetes.
42. I també Maasseià, Xemaià, Elazar, Uzí, Jehohanan, Malquià, Elam i Èzer. Els cantors es posaren a cantar sota la direcció d’Izrahià.
43. »Aquell dia van oferir sacrificis solemnes, i tots, també les dones i els infants, estaven molt contents: Déu els havia donat motiu d’una gran alegria. Els crits de festa de Jerusalem se sentien de molt lluny.»
44. En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici,