11. Joiadà, de Johanan, i Johanan, de Jadua.
12. A l’època en què Joiaquim era gran sacerdot, els llinatges sacerdotals tenien aquests caps: el llinatge de Seraià, Meraià; el d’Irmeià, Hananià;
13. el d’Ezrà, Meixul·lam; el d’Amarià, Jehohanan;
14. el de Melicú, Jonatan; el de Xebanià, Jossef;
15. el d’Harim, Adnà; el de Meraiot, Helcai;
16. el d’Idó, Zacaries; el de Guinneton, Meixul·lam;
17. el d’Abià, Zicrí; el de Miamín, ...; el de Maadià, Piltai;
18. el de Bilgà, Xammua; el de Xemaià, Jehonatan;
19. el de Joiarib, Matenai; el de Jedaià, Uzí;
20. el de Sal·lú, Cal·lai; el d’Amoc, Éber;
21. el d’Hilquià, Haixabià, i el de Jedaià, Netanel.
22. En temps dels grans sacerdots Eliaixib, Joiadà, Johanan i Jadua, els levites van ser inscrits per llinatges, com s’havia fet també amb els sacerdots durant el regnat de Darius el Persa.
23. Els caps dels llinatges levítics van ser inscrits en el llibre de la Crònica fins a l’època de Johanan, fill d’Eliaixib.
24. Els caps dels levites eren: Haixabià, Xerebià i Jeixua, fill de Cadmiel. Aquests, d’acord amb les disposicions de David, home de Déu, es col·locaven davant el segon cor de levites, per cantar lloances i accions de gràcies. Uns i altres alternaven el cant.