28. Mal·luc, Harim i Baanà.
29. »Es van adherir a aquest pacte la resta del poble, els altres sacerdots i levites, els porters, els cantors i els servents del temple, és a dir, tots els qui s’havien mantingut separats dels altres habitants del país per seguir la Llei de Déu, juntament amb les dones i els fills i filles que tenien ús de raó.
30. Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisès i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes.
31. »Vam prometre, doncs, que no donaríem per mullers les nostres filles a la gent dels pobles estrangers que vivien al país, i que tampoc no prendríem per als nostres fills les seves filles;
32. també vam prometre que, si en dissabte o en qualsevol altre dia sant, aquesta gent ens venia a vendre cereals o altres mercaderies, no els en compraríem, i que cada set anys deixaríem reposar la terra i condonaríem tots els deutes.