14. Odià, Baní i Beninu.
15. »Finalment, els caps del poble: Paroix, Pahat-Moab, Elam, Zatú, Baní,
16. Bunní, Azgad, Bebai,
17. Adonià, Bigvai, Adín,
18. Ater, Hizquià, Azur,
19. Odià, Haixum, Bessai,
20. Harif, Anatot, Nebai,
21. Magpiaix, Meixul·lam, Hezir,
22. Meixezabel, Sadoc, Jadua,
23. Pelatià, Hanan, Anaià,
24. Oixea, Hananià, Haixub,
25. Loheix, Pilhà, Xobec,
26. Rehum, Haixabnà, Maasseià,
27. Ahià, Hanan, Anan,
28. Mal·luc, Harim i Baanà.
29. »Es van adherir a aquest pacte la resta del poble, els altres sacerdots i levites, els porters, els cantors i els servents del temple, és a dir, tots els qui s’havien mantingut separats dels altres habitants del país per seguir la Llei de Déu, juntament amb les dones i els fills i filles que tenien ús de raó.
30. Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisès i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes.
31. »Vam prometre, doncs, que no donaríem per mullers les nostres filles a la gent dels pobles estrangers que vivien al país, i que tampoc no prendríem per als nostres fills les seves filles;
32. també vam prometre que, si en dissabte o en qualsevol altre dia sant, aquesta gent ens venia a vendre cereals o altres mercaderies, no els en compraríem, i que cada set anys deixaríem reposar la terra i condonaríem tots els deutes.
33. »També ens vam imposar l’obligació de donar cada any una moneda de plata per al culte del temple del nostre Déu,
34. és a dir, per als pans que es presenten davant de Déu, per a l’ofrena i l’holocaust perpetus, per als sacrificis que s’ofereixen el dissabte, la festa del primer dia del mes i les solemnitats, per a les altres ofrenes sagrades, per als sacrificis d’expiació pels pecats d’Israel i, en general, per a qualsevol obra de manteniment del temple del nostre Déu.