8. ¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes,ciutat situada entre els canals del Nil,pertot voltada d’aigua,amb un mar per murallaque la defensava millor que el mar mateix?
9. Etiòpia i Egipte li donaven una forçaque no tenia límits;Put i els libis eren els seus aliats.
10. Però també els tebans van ser deportats,se’ls van endur captius,i els van esclafar les criaturesa les cantonades dels carrers.Es van fer a sorts els seus prohoms,es van endur els nobles encadenats.
11. També tu, Nínive, t’embriagaràsi quedaràs eclipsada.També tu buscaràs qui et defensiper no caure en poder de l’enemic.
12. Totes les teves fortalesessón figueres plenes de fruits primerencs;quan l’arbre és sacsejat,el fruit cau a la boca del qui l’espera.
13. Dintre teu, per tropa hi ha donetes.Les portes del teu país, Nínive,s’obren de bat a bat a l’enemic:el foc ha consumit els forrellats.
14. Proveeix-te d’aigua per al setge,reforça les fortificacions:fica’t al fang, vés trepitjant l’argilai prepara el motlle dels maons.
15. Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,t’exterminarà l’espasa:et devorarà com devoren les llagostes.La teva gent era incomptable com les llagostes,es multiplicava com les saltarel·les.