15. Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,t’exterminarà l’espasa:et devorarà com devoren les llagostes.La teva gent era incomptable com les llagostes,es multiplicava com les saltarel·les.
16. Els teus marxants eren més que les estrelles,però s’han dispersat com un vol de llagostes.
17. Els teus funcionariseren nombrosos com saltamartins,i els qui duien l’administracióeren com la plaga de llagostesque s’atura sobre les tanquesen dies de fred.Però, quan surt el sol, es disperseni ni es coneix el lloc on eren.
18. Els teus governadors,rei d’Assíria,s’han adormit.Els teus comandantsjeuen immòbils.El teu exèrcit s’ha dispersat per les muntanyesi no hi ha qui l’aplegui.
19. La teva ruïna no té remei,la teva ferida és oberta.Tots els qui en sentiran parlaraplaudiran el teu desastre.Perquè la teva maldat,¿qui no l’ha soferta dia rere dia?