4. El millor d’ellss’assembla a les ortigues,el més just és pitjorque una tanca d’espines.Arriba el dia de passar comptes,el dia que els teus sentinellesanunciaven:ara és l’hora que quedaran confosos.
5. No confieu en els companysni us refieu dels amics;guarda’t d’obrir la bocadavant la donaque dorm als teus braços.
6. Perquè el fill insultarà el pare,la filla es rebel·larà contra la mare,i la nora, contra la sogra:els enemics de cadascúseran la gent de casa seva.
7. Però jo tinc els ulls posatsen el Senyor,espero en el Déu que em salva:el meu Déu m’escoltarà.
8. No t’alegris dels meus mals,nació enemiga;si he caigut, m’aixecaré,si em trobo en la foscor,el Senyor serà la meva llum.
9. Jo, que he pecat contra el Senyor,he de suportar el seu enuig,fins que defensarà la meva causai em farà justícia.Ell em farà sortir a la llum,i jo contemplaré la seva salvació.
10. Quan la meva enemiga ho veurà,es cobrirà de vergonya,ella que em deia:«On és el Senyor, el teu Déu?»Ara els meus propis ulls la veuran:serà trepitjadacom el fang dels carrers.
11. Arriba el diade reconstruir els teus mursi d’eixamplar les teves fronteres.
12. Aquell dia vindran cap a tudes d’Assíriai des de les ciutats d’Egipte,des d’Egipte fins al riu Eufrates,de mar a mari de muntanya a muntanya.