1. Diu el Senyor: «I tu, Betlem Efrata,ets petita per a ser comptadaentre els clans de Judà,però de tu sortiràel qui ha de governar Israel.Els seus orígens vénen d’antic,vénen de l’eternitat.»
2. Així, doncs, el Senyorels tindrà abandonatsfins al temps que infantila qui ha d’infantar.Aleshores la resta dels seus germanses reunirà amb els fills d’Israel.
3. Ell vindrà a pasturaramb el poder del Senyor,amb la glòriadel nom del Senyor, el seu Déu.Viuran segurs perquè ell serà grand’un cap a l’altre de la terra.
4. Ell serà la pau.Quan Assíria ocupi el nostre paísi s’apoderi dels nostres baluards,li oposarem set pastorsi vuit capitans,
5. que pasturaran amb l’espasael país d’Assíria,el país de Nimrodamb l’espasa desembeinada.I ell ens alliberarà d’Assíriaquan Assíria ocupi el nostre paísi s’apoderi de les nostres fronteres.
6. Llavors la resta dels de Jacobserà, enmig de molts pobles,com la rosada que ve del Senyoro el ploviscó que rega l’herba,que no esperen res de cap homeni es refien dels mortals.
7. La resta dels de Jacob seràentre les nacions,enmig de molts pobles,com un lleóentre els animals feréstecso com un cadell de lleóentre ramats d’ovelles:passen, trepitgen i trossegen,i no hi ha qui puguiarrencar-los la presa.
8. Alçaràs la màcontra els teus adversaris,i els teus enemicsacabaran exterminats.
9. Diu el Senyor: «Aquell diaaniquilaré la teva cavalleriai destrossaréels teus carros de guerra;
10. aniquilaré les ciutats del teu paísi arrasaré les teves fortaleses;
11. aniquilaré els sortilegisque tens a les mansi no et quedaran més bruixots;
12. aniquilaréles estàtues dels teus ídolsi els pilars sagrats erigits dintre teu,perquè no et prosternis mésdavant l’obra de les teves mans;
13. arrencaré els bosquets sagratsplantats dintre teu,deixaré destruïdes les teves ciutats.
14. Encès d’indignació, faré justíciacontra les nacionsque no m’hauran obeït.»