3. S’asseurà com qui depura i refina la plata, i purificarà els descendents de Leví. Els refinarà com la plata i l’or. Llavors presentaran al Senyor ofrenes dignes d’ell.
4. Les ofrenes de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor com ho eren en els temps antics, en èpoques passades.
5. El Senyor de l’univers us diu encara: Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos. Acusaré amb promptitud els qui practiquen bruixeries, els adúlters, els perjurs, els qui estafen el sou dels jornalers, els qui oprimeixen les viudes i els orfes, o maltracten els immigrants, sense cap por de mi.
6. Jo, el Senyor, no he pas canviat, però vosaltres, fills de Jacob, no heu deixat de comportar-vos malament.
7. Des dels temps dels vostres pares us aparteu dels meus decrets i no els observeu. Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Però vosaltres dieu: «Com ens hem de reconciliar?»
8. Doncs bé, ¿és just que un home defraudi Déu tal com vosaltres m’esteu defraudant? I encara em pregunteu: «En què t’hem defraudat?» Doncs en els delmes i en les altres parts que em són reservades.
9. Les calamitats us cauran al damunt, perquè vosaltres, el poble sencer, m’esteu defraudant.
10. Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.
11. Allunyaré de vosaltres les plagues perquè no us facin malbé els fruits de la terra ni siguin infructuoses les vostres vinyes. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
12. Tots els pobles us tindran per feliços, perquè sereu un país envejable. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
13. Vosaltres parleu durament contra mi. Us ho dic jo, el Senyor. I encara repliqueu: «Què hem dit contra tu?»
14. Doncs bé, això és el que afirmeu: «No val la pena de servir Déu. Què n’hem tret, d’observar el que ell manava i de lamentar-nos davant el Senyor de l’univers?
15. Nosaltres més aviat tenim per feliços els insolents: els qui fan el mal prosperen, i fins els qui posen Déu a prova s’escapen del seu càstig.»
16. Però llavors els qui creuen en el Senyor s’ho han parlat entre ells. El Senyor els ha escoltat i ha sentit què deien. Ha quedat escrit en un llibre, perquè davant el Senyor hi hagués constància dels qui creuen en ell i reverencien el seu nom.
17. El Senyor de l’univers diu: Seran meus el dia que ara preparo, els prendré com la meva heretat preferida. Seré indulgent amb ells com un pare és indulgent amb el fill que li és fidel.
18. Llavors tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel.