22. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
23. – Comunica això als israelites:»No mengeu mai greix de toro, d’ovella o de cabra.
24. El greix d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge pot servir per a qualsevol ús, però de cap manera no en menjareu.
25. Si algú menjava greix d’algun dels animals presentats com a ofrena per a ser cremada en honor del Senyor, serà exclòs del seu poble.
26. »A tot arreu on habitareu, no heu de menjar mai sang, ni d’ocells ni d’altres animals.
27. Perquè tothom qui mengi gens de sang serà exclòs del seu poble.
28. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
29. – Comunica això als israelites:»Qui presenti al Senyor un sacrifici de comunió, li ha d’oferir la part de víctima que li correspon.
30. Presentarà amb les seves mans la part destinada al Senyor, és a dir, el greix i el pit. Posarà el greix damunt el pit i l’oferirà davant el Senyor.
31. El sacerdot cremarà el greix a l’altar, però el pit serà per a Aaron i els seus descendents.
32. Dels vostres sacrificis de comunió presenteu també la cuixa dreta de la víctima, i després doneu-la al sacerdot.
33. Aquesta cuixa és per al descendent d’Aaron que haurà ofert la sang i el greix del sacrifici de comunió.
34. Perquè jo, el Senyor, dels sacrificis de comunió que els israelites m’ofereixen, prenc el pit que em presenten i la cuixa reservada, i els dono al sacerdot Aaron i als seus descendents. És una prescripció perpètua per als israelites.
35. »De les ofrenes cremades al foc en honor del Senyor, aquesta és la part que pertany a Aaron i als seus descendents, des del dia que el Senyor els va consagrar per al seu servei sacerdotal.
36. Això és el que el Senyor ordenà als israelites que donessin als sacerdots, quan els va consagrar. És una institució perpètua que passarà de pares a fills.
37. Aquestes són les lleis de l’holocaust i de l’ofrena de farina, dels sacrificis pel pecat o de reparació, de l’ofrena de consagració sacerdotal i dels sacrificis de comunió.
38. El Senyor les va donar a Moisès a la muntanya del Sinaí el dia que, estant al desert del Sinaí, ordenà als israelites que li presentessin les seves ofrenes.