15. La carn del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies s’ha de menjar el mateix dia que és oferta, sense deixar-ne gens per a l’endemà.
16. »Si la víctima s’ofereix en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, s’ha de menjar el mateix dia que és oferta, però el que sobri es pot menjar l’endemà.
17. Si el tercer dia encara quedava carn del sacrifici, s’haurà de cremar.
18. Però si aquest dia algú encara menja carn del seu sacrifici de comunió, el Senyor no es complaurà en l’ofrena ni la tindrà en compte, perquè aquesta carn és com si fos carronya. Si algú en menja, portarà el pes de la seva culpa.
19. »La carn que haurà tocat alguna cosa impura no es podrà menjar; s’ha de cremar. Quant a la carn del sacrifici, tota persona que estigui en estat de puresa ritual en podrà menjar.
20. Però si algú que es troba ritualment impur menjava carn d’un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble.
21. »Tothom qui ha tocat alguna cosa impura, sigui una impuresa humana, un animal impur o qualsevol bestiola impura, i després menja carn d’un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble.
22. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
23. – Comunica això als israelites:»No mengeu mai greix de toro, d’ovella o de cabra.