19. És un sacrifici de reparació, ja que aquesta persona havia faltat davant el Senyor.
20. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
21. – Posem que algú peca cometent un frau contra el Senyor, sigui negant a un company un dipòsit que aquest li havia confiat o un objecte que li havia prestat, sigui robant-li alguna cosa, sigui fent-li violència,
22. o bé negant que ha trobat un objecte perdut, o jurant en fals a propòsit d’alguna de les males accions que els homes solen cometre.
23. Aquest home ha pecat i n’ha de donar satisfacció. Primer de tot haurà de restituir el que haurà robat, allò que s’haurà fet seu amb violència, el dipòsit que li havia estat confiat, l’objecte perdut que havia trobat,
24. o qualsevol de les coses de què s’haurà apoderat jurant en fals. Ho restituirà íntegrament a qui pertany, amb un recàrrec de la cinquena part del seu valor, el dia que voldrà expiar la seva culpa.
25. Com a sacrifici per a reparar la seva falta, presentarà al Senyor un moltó sense cap defecte, d’acord amb la valoració estipulada per a un sacrifici de reparació.
26. Quan el sacerdot haurà fet per ell el ritu d’expiació davant el Senyor, serà perdonat de qualsevol de les faltes amb què s’havia fet culpable.