11. »Si algú no té recursos ni per a dues tórtores o dos colomins, que presenti com a ofrena pel pecat tres quilos de flor de farina, però no hi tirarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és un sacrifici pel pecat.
12. Portarà la farina al sacerdot, i aquest en prendrà un bon grapat i el cremarà a l’altar com a ofrena de memorial, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. És una ofrena per a expiar el pecat.
13. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per la falta comesa per aquella persona en algun d’aquests casos, la falta li serà perdonada. La resta de l’ofrena, igual com en les ofrenes de farina, correspon al sacerdot.
14. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
15. – Si algú, sense adonar-se’n, ha defraudat alguna cosa en les ofrenes consagrades al Senyor, que presenti al Senyor, per reparar la seva falta, un moltó que no tingui cap defecte, valorat en un cert nombre de sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari. Això serà un sacrifici de reparació.
16. A més, restituirà el que va defraudar al santuari amb un recàrrec de la cinquena part, i ho donarà al sacerdot. Quan el sacerdot haurà fet per ell el ritu d’expiació amb el moltó que serveix de reparació, la falta li serà perdonada.
17. »Si algú comet una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, encara que hagi estat per ignorància, es carregarà el pes de la falta comesa.
18. Presentarà al sacerdot un moltó sense cap defecte, d’acord amb la valoració estipulada per a un sacrifici de reparació. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per la falta comesa per aquella persona involuntàriament o per ignorància, la falta li serà perdonada.
19. És un sacrifici de reparació, ja que aquesta persona havia faltat davant el Senyor.
20. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
21. – Posem que algú peca cometent un frau contra el Senyor, sigui negant a un company un dipòsit que aquest li havia confiat o un objecte que li havia prestat, sigui robant-li alguna cosa, sigui fent-li violència,
22. o bé negant que ha trobat un objecte perdut, o jurant en fals a propòsit d’alguna de les males accions que els homes solen cometre.
23. Aquest home ha pecat i n’ha de donar satisfacció. Primer de tot haurà de restituir el que haurà robat, allò que s’haurà fet seu amb violència, el dipòsit que li havia estat confiat, l’objecte perdut que havia trobat,
24. o qualsevol de les coses de què s’haurà apoderat jurant en fals. Ho restituirà íntegrament a qui pertany, amb un recàrrec de la cinquena part del seu valor, el dia que voldrà expiar la seva culpa.