1. »Si algú és citat a comparèixer com a testimoni d’un fet i, després d’haver escoltat l’adjuració que l’obliga a dir tot el que ha vist o sap, es nega a declarar-ho, es carrega al damunt aquesta culpa.
2. »Si algú, sense adonar-se’n, toca alguna cosa impura, sigui el cos mort d’un animal impur, tant si és salvatge com domèstic, o el d’una bestiola impura morta, encara que li hagués passat inadvertit, queda impur i ha comès una falta.
3. »També en el cas que algú, sense adonar-se’n, toqui qualsevol de les impureses humanes que fan impur el qui hi té contacte, si després se n’adona, ha comès una falta.
4. »Si a algú se li escapa dels llavis un jurament, per a mal o per a bé, i jura d’esma en relació a alguna de les coses que un home sol jurar, encara que de moment no se n’adoni, si després se’n fa conscient, ha comès una falta.
5. »Per tant, tothom qui hagi faltat en alguna d’aquestes coses, ha de reconèixer la falta comesa.
6. Després, per a reparar la seva falta, ha de presentar al Senyor una ovella o una cabra, com a sacrifici pel pecat. Llavors el sacerdot farà per ell el ritu d’expiació.
7. »Si algú no té recursos per a procurar-se un cap de bestiar, que presenti al Senyor, per la falta comesa, dues tórtores o dos colomins. N’oferirà un en sacrifici pel pecat i l’altre en holocaust.