40. »Però, a la fi, els qui sobreviuran confessaran la seva culpa i la culpa dels seus pares: reconeixeran que havien comès una infidelitat contra mi i que m’havien plantat cara.
41. Comprendran per què també jo els he plantat cara i els he conduït a un país enemic. Llavors s’humiliaran reconeixent de tot cor que s’havien comportat com uns incircumcisos. Així satisfaran per la seva culpa,
42. i jo em recordaré de la meva aliança amb Jacob, de la meva aliança amb Isaac i de la meva aliança amb Abraham: em recordaré del país.
43. Ells hauran abandonat el país, que gaudirà així del seu repòs tot el temps que quedi desolat; i, entretant, satisfaran per la seva culpa, perquè havien menyspreat les meves decisions i havien avorrit els meus decrets.
44. Però, malgrat això, quan siguin en una terra enemiga, no els rebutjaré ni els avorriré fins a exterminar-los i fins a trencar la meva aliança amb ells, perquè jo sóc el Senyor, el seu Déu.
45. Em recordaré pel seu bé de l’aliança feta abans; recordaré també que jo, en presència de les altres nacions, els he fet sortir del país d’Egipte a fi de ser el seu Déu. Jo sóc el Senyor.
46. Aquests són els decrets, les decisions i les lleis que el Senyor va establir entre ell mateix i els israelites per mitjà de Moisès a la muntanya del Sinaí.