37. Ensopegaran els uns amb els altres com si veiessin venir l’espasa, ni que no els persegueixi ningú. No us mantindreu drets davant els vostres enemics.
38. Morireu enmig d’estrangers, us engolirà la terra dels vostres enemics.
39. I els qui de vosaltres sobreviuran, es corsecaran en un país enemic per la seva pròpia culpa i per les culpes dels seus pares.
40. »Però, a la fi, els qui sobreviuran confessaran la seva culpa i la culpa dels seus pares: reconeixeran que havien comès una infidelitat contra mi i que m’havien plantat cara.
41. Comprendran per què també jo els he plantat cara i els he conduït a un país enemic. Llavors s’humiliaran reconeixent de tot cor que s’havien comportat com uns incircumcisos. Així satisfaran per la seva culpa,
42. i jo em recordaré de la meva aliança amb Jacob, de la meva aliança amb Isaac i de la meva aliança amb Abraham: em recordaré del país.
43. Ells hauran abandonat el país, que gaudirà així del seu repòs tot el temps que quedi desolat; i, entretant, satisfaran per la seva culpa, perquè havien menyspreat les meves decisions i havien avorrit els meus decrets.
44. Però, malgrat això, quan siguin en una terra enemiga, no els rebutjaré ni els avorriré fins a exterminar-los i fins a trencar la meva aliança amb ells, perquè jo sóc el Senyor, el seu Déu.
45. Em recordaré pel seu bé de l’aliança feta abans; recordaré també que jo, en presència de les altres nacions, els he fet sortir del país d’Egipte a fi de ser el seu Déu. Jo sóc el Senyor.
46. Aquests són els decrets, les decisions i les lleis que el Senyor va establir entre ell mateix i els israelites per mitjà de Moisès a la muntanya del Sinaí.