25. faré esclatar una guerra contra el vostre país per demanar-vos comptes d’haver trencat la meva aliança, i us haureu de refugiar a les ciutats; jo us enviaré la pesta i caureu en mans de l’enemic;
26. quan us privaré de pa, deu dones podran coure el vostre pa en un sol forn, i menjareu uns panets tan petits que no us atiparan.
27. »I si amb tot això no m’escolteu i continueu plantant-me cara,
28. també jo, encès d’indignació, us plantaré cara i multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats.
29. Haureu de menjar la carn dels vostres fills i de les vostres filles.
30. Destruiré els recintes sagrats, tallaré els vostres emblemes del sol, amuntegaré els vostres cadàvers sobre les restes dels vostres ídols; us avorriré.
31. De les vostres ciutats en faré ruïnes, devastaré els santuaris, no em deixaré aplacar per l’olor agradable dels vostres sacrificis.
32. Jo mateix devastaré el vostre país, i els vostres enemics que hi vin-dran a viure quedaran esbalaïts.
33. A vosaltres, us dispersaré enmig de les nacions i us hi perseguiré amb l’espasa desembeinada. El vostre país serà un desert; les vostres ciutats, una ruïna.
34. »Llavors, durant els anys de desolació, tot el temps que viureu deportats al país dels vostres enemics, la terra gaudirà del seu repòs, en compensació pel repòs que no ha tingut.
35. La terra reposarà tot el temps que duri la desolació, per compensar tots els períodes de repòs que vosaltres no li havíeu concedit quan hi vivíeu.
36. »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d’una fulla que el vent s’enduu els farà córrer com qui fuig de l’espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti.
37. Ensopegaran els uns amb els altres com si veiessin venir l’espasa, ni que no els persegueixi ningú. No us mantindreu drets davant els vostres enemics.
38. Morireu enmig d’estrangers, us engolirà la terra dels vostres enemics.
39. I els qui de vosaltres sobreviuran, es corsecaran en un país enemic per la seva pròpia culpa i per les culpes dels seus pares.
40. »Però, a la fi, els qui sobreviuran confessaran la seva culpa i la culpa dels seus pares: reconeixeran que havien comès una infidelitat contra mi i que m’havien plantat cara.
41. Comprendran per què també jo els he plantat cara i els he conduït a un país enemic. Llavors s’humiliaran reconeixent de tot cor que s’havien comportat com uns incircumcisos. Així satisfaran per la seva culpa,
42. i jo em recordaré de la meva aliança amb Jacob, de la meva aliança amb Isaac i de la meva aliança amb Abraham: em recordaré del país.
43. Ells hauran abandonat el país, que gaudirà així del seu repòs tot el temps que quedi desolat; i, entretant, satisfaran per la seva culpa, perquè havien menyspreat les meves decisions i havien avorrit els meus decrets.
44. Però, malgrat això, quan siguin en una terra enemiga, no els rebutjaré ni els avorriré fins a exterminar-los i fins a trencar la meva aliança amb ells, perquè jo sóc el Senyor, el seu Déu.
45. Em recordaré pel seu bé de l’aliança feta abans; recordaré també que jo, en presència de les altres nacions, els he fet sortir del país d’Egipte a fi de ser el seu Déu. Jo sóc el Senyor.