1. El Senyor va parlar a Moisès dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué:
2. – Comunica això als israelites:»Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repòs en honor del Senyor.
3. »Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit.
4. Però l’any setè serà un any de repòs per a la terra, un any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya;
5. no seguis el que creixi espontàniament després de l’última collita ni veremis els raïms dels ceps que no hauràs esporgat: és l’any de repòs per a la terra.
6. El fruit de la terra en repòs us servirà d’aliment, a tu, al teu servent i a la teva serventa, al teu jornaler i a l’immigrant, a tots els qui viuen a casa teva.
7. Allò que la terra produeixi servirà també d’aliment al teu bestiar i als animals feréstecs que hi hagi al teu país.
8. »Després compta set setmanes d’anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys.
9. Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l’Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país:
10. declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan.
11. Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat,
12. perquè és l’any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.
13. »Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni que s’havia venut.
14. Per això, en les operacions de compra i venda, que ningú no perjudiqui un altre germà israelita.