7. Damunt de cada pila, posa-hi encens pur, per cremar-lo després en honor del Senyor. Aquest encens servirà, en comptes del pa, com a ofrena de memorial.
8. »Cada dissabte, perpètuament, s’hauran de presentar aquests pans a la presència del Senyor. És un deure dels israelites per sempre.
9. Aquests pans són per a Aaron i els seus descendents; se’ls menjaran en un lloc sant, perquè són una porció molt santa de les ofrenes cremades en honor del Senyor. Aquesta part els és reservada per sempre.
10. Hi havia entre els israelites un fill de mare israelita i de pare egipci. Un dia es va barallar amb un altre israelita al campament.
11. El fill de mare israelita va blasfemar contra el Senyor i maleí el seu nom. El portaren a Moisès. La mare d’aquest home es deia Xelomit i era filla de Dibrí, de la tribu de Dan.
12. Van deixar aquell home ben vigilat, esperant que el Senyor mateix pronunciés la sentència.
13. El Senyor va parlar llavors a Moisès. Li digué:
14. – Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l’han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà mo-rir apedregat.
15. Parla als israelites i digues-los:»Tothom qui maleeixi el seu Déu es carregarà el pes del seu pecat.
16. Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà condemnat a mort. Tota la comunitat l’apedregarà. Tant si és un immigrant com si és un nadiu israelita, morirà, perquè ha blasfemat contra el nom del Senyor.
17. »Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort.
18. Qui mati l’animal d’un altre, l’ha de compensar amb un de viu: animal per animal.
19. »Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: