15. »Els sacerdots no poden profanar les ofrenes santes que els israelites han reservat per al Senyor.
16. Si ho fessin, els israelites portarien el pes d’una culpa que exigiria una reparació. Jo, el Senyor, santifico les ofrenes.
17. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18. – Comunica això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites:»Si un israelita o un immigrant que resideix a Israel, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir un holocaust al Senyor
19. per obtenir el seu favor, ha d’oferir un mascle sense cap defecte, escollit d’entre els vedells, els anyells o els cabrits.
20. No oferiu cap animal tarat: ell no us l’acceptaria.
21. »Si algú, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir al Senyor un sacrifici de comunió per obtenir el seu favor, ha d’oferir un animal del bestiar gros o del menut, sense cap defecte, sense cap tara.
22. No presenteu al Senyor cap animal cec o esguerrat, mutilat, purulent, sarnós o tinyós; no els poseu sobre l’altar com a ofrena cremada en honor del Senyor.
23. Com a ofrena voluntària pots presentar un vedell o un cabrit esquifits o deformes; però, en compliment d’un vot, no serien acceptats.
24. No oferiu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, trencats o tallats. No els oferiu al Senyor quan sereu al vostre país. No ho feu mai.
25. No accepteu cap d’aquests animals de part d’un estranger per oferir-los com a aliment que pertany al vostre Déu. Els han mutilat i són defectuosos. El vostre sacrifici no seria acceptat.
26. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
27. – Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, es quedaran amb la mare una setmana. A partir del vuitè dia, ja poden ser acceptats com a ofrena cremada en honor del Senyor.
28. Però no immoleu el mateix dia una vaca o una ovella amb la seva cria.
29. »Quan oferiu al Senyor un sacrifici d’acció de gràcies, oferiu-lo de manera que pugui ser acceptat per ell.