1. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2. – Comunica a Aaron, als seus fills i a tots els israelites aquests manaments:
3. »Si un israelita immola un toro, un anyell o un cabrit, dins o fora del campament,
4. i no el porta a l’entrada de la tenda del trobament, per presentar-lo com a ofrena al Senyor davant el seu tabernacle, aquest home serà culpable d’haver vessat la sang d’un ésser vivent i serà exclòs del seu poble.
5. Així, doncs, els israelites han de portar al sacerdot els animals que sacrificarien en ple camp, i els han d’oferir al Senyor com a sacrifici de comunió, a l’entrada de la tenda del trobament.
6. El sacerdot aspergirà amb la sang l’altar del Senyor, a l’entrada de la tenda del trobament, i hi farà cremar el greix com a ofrena d’olor agradable al Senyor.
7. Que mai més no tornin a oferir sacrificis als ídols en forma de boc, darrere els quals es prostitueixen. És una prescripció perpètua per a vosaltres i per a totes les generacions.
8. »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres ofereix un holocaust o un altre sacrifici,
9. i no porta l’animal a l’entrada de la tenda del trobament per oferir-lo al Senyor, aquest home serà exclòs del poble d’Israel.
10. »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l’exclouria del seu poble.
11. Perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. Jo us concedeixo de vessar la sang sobre l’altar perquè expieu per les vostres vides: la sang permet d’expiar, perquè oferir la sang és oferir una vida.