7. »Però si, després d’haver estat examinat el malalt i declarat pur pel sacerdot, l’èczema s’estén per la pell, s’haurà de presentar una altra vegada al sacerdot.
8. Aquest l’examinarà i, si comprova que efectivament el mal s’ha estès per la pell, el declararà impur, perquè es tracta d’un cas de lepra.
9. »Quan algú tingui una malaltia a la pell, l’hauran de dur al sacerdot.
10. Aquest l’examinarà i, si comprova que hi ha una inflamació blanquinosa a la pell que ha esblanqueït el pèl de la part afectada i que aquesta està en carn viva,
11. es tracta d’un cas de lepra crònica. El malalt serà declarat impur pel sacerdot. No caldrà tenir-lo en observació, perquè és certament impur.
12. »Però si el sacerdot constata que s’ha estès una erupció per tota la pell del malalt, fins al punt que el cobreix de cap a peus,
13. procedirà a examinar-lo i, si veu que la pell se li ha tornat tota blanca, declararà que l’afectat és pur.
14. Però tan bon punt en el seu cos aparegui la carn viva, és impur. És un cas de lepra.
15. El sacerdot examinarà on apareix la carn viva i el declararà impur, perquè la carn viva el fa impur. És un cas de lepra.
16. Però si la carn viva presenta de nou un aspecte de pell blanca, el malalt anirà a trobar el sacerdot.