22. Si el dia setè el mal s’ha estès per la pell, el sacerdot el declararà impur. És un cas de lepra.
23. Però si la taca no s’estén, és tan sols la cicatriu de l’úlcera. El sacerdot declararà pura aquella persona.
24. »Quan algú s’ha fet una cremada i, encara viva, li produeix una taca vermellosa o blanquinosa,
25. la taca ha de ser examinada pel sacerdot. Si aquest comprova que el pèl de la taca pren un to blanquinós i la pell presenta una cavitat, és lepra que s’ha format a la cremada. El sacerdot declararà impura aquella persona. És certament un cas de lepra.
26. Però si quan el sacerdot procedeix a l’examen comprova que la taca no té cap pèl blanquinós, que la pell no presenta cap cavitat i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà l’afectat durant set dies.
27. El setè dia el tornarà a examinar i, si comprova que l’afecció s’ha estès per la pell, el declararà impur. És un cas de lepra.
28. Si, en canvi, la taca es manté sense estendre’s per la pell i, a més, ha perdut el color que tenia, és una inflamació provocada per la cremada. El sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tractava tan sols de la cicatriu d’una cremada.
29. »Quan un home o una dona tinguin una nafra al cap o al mentó,
30. el sacerdot procedirà a l’examen del mal i, si la pell presenta una cavitat amb pèl groguenc i escàs, declararà impur el malalt o malalta. Es tracta d’una afecció de tinya que ataca el cap o el mentó.
31. En canvi, si quan el sacerdot examina l’afecció de tinya comprova que la pell ja no presenta cap cavitat però encara no ha sortit pèl negre, aïllarà la persona afectada durant set dies.
32. El setè dia la tornarà a examinar i, si constata que la tinya no s’ha estès, ni té pèl groguenc, ni la pell presenta cap cavitat,