1. El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
2. – Quan a algú li surti una inflamació, una erupció o una taca blanquinosa a la pell que facin preveure un cas de lepra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus descendents sacerdots.
3. El sacerdot procedirà a l’examen del mal; si la pell presenta una cavitat i el pèl de la part afectada pren un to blanquinós, es tracta d’un cas de lepra. Després que el sacerdot l’haurà examinat, el declararà impur.
4. »Ara bé, si a la pell hi ha una taca blanquinosa però no s’hi veu cap cavitat ni el pèl s’ha esblanqueït, el sacerdot aïllarà el malalt durant set dies.
5. El dia setè el tornarà a examinar. Si el sacerdot constata que el mal no ha canviat d’aspecte ni s’ha estès per la pell, l’aïllarà set dies més.
6. Passats aquests dies, l’examinarà novament. Si la part afectada ha perdut el color que tenia i no s’ha estès per la pell, el sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tracta d’un èczema benigne. El malalt es rentarà la roba i quedarà pur.
7. »Però si, després d’haver estat examinat el malalt i declarat pur pel sacerdot, l’èczema s’estén per la pell, s’haurà de presentar una altra vegada al sacerdot.
8. Aquest l’examinarà i, si comprova que efectivament el mal s’ha estès per la pell, el declararà impur, perquè es tracta d’un cas de lepra.
9. »Quan algú tingui una malaltia a la pell, l’hauran de dur al sacerdot.
10. Aquest l’examinarà i, si comprova que hi ha una inflamació blanquinosa a la pell que ha esblanqueït el pèl de la part afectada i que aquesta està en carn viva,
11. es tracta d’un cas de lepra crònica. El malalt serà declarat impur pel sacerdot. No caldrà tenir-lo en observació, perquè és certament impur.
12. »Però si el sacerdot constata que s’ha estès una erupció per tota la pell del malalt, fins al punt que el cobreix de cap a peus,
13. procedirà a examinar-lo i, si veu que la pell se li ha tornat tota blanca, declararà que l’afectat és pur.