13. L’heu de menjar en un lloc sagrat. Tu i els teus fills teniu dret sobre aquesta part de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor. Aquesta és l’ordre que he rebut.
14. »Pel que fa al pit presentat davant el Senyor i la cuixa reservada, mengeu-vos-ho en un lloc ritualment pur, vosaltres, els vostres fills i les vostres filles. És la porció que per dret us correspon dels sacrificis de comunió oferts pels israelites.
15. Ells portaran la cuixa reservada i el pit que s’ha de presentar davant el Senyor amb les parts greixoses que han de ser consumides pel foc, perquè les oferiu davant el Senyor; aquelles dues parts seran per a vosaltres i per als vostres fills. És una prescripció perpètua, tal com el Senyor ha ordenat.
16. Moisès volgué informar-se sobre el boc del sacrifici pel pecat i es va trobar que ja l’havien cremat. Llavors s’indignà contra Eleazar i Itamar, els fills que quedaven a Aaron, i els va dir:
17. – Per què no heu menjat en un lloc sagrat la víctima del sacrifici pel pecat? És cosa molt sagrada, i el Senyor us l’ha donada perquè alliberéssiu de la culpa la comunitat i féssiu el ritu d’expiació a favor d’ells davant el Senyor.
18. Ja que la sang de la víctima no és duta a l’interior del santuari, havíeu de menjar la víctima en un lloc sagrat, tal com jo havia ordenat.
19. Aaron li va respondre:– Tingues en compte que han ofert el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust davant el Senyor, justament avui quan m’ha succeït a mi tot això que ja saps. ¿Com hauria pogut complaure el Senyor, si jo hagués menjat avui de la víctima oferta en sacrifici pel pecat?
20. En sentir aquesta resposta, Moisès es va donar per satisfet.