7. M’ha reclòs darrere un mur; no en sortiré.Com em pesen les cadenes!
8. Fins si clamo i crido auxili,ell ofega la meva pregària.
9. M’ha barrat els camins amb carreus,m’ha amagat la bona ruta.
10. És com un ós que m’espia,com un lleó a l’aguait!
11. Ha sembrat d’esbarzers els camins,m’ha deixat sense alè, esgarrinxat.
12. Tensa l’arc mentre em crida: «No et moguis!»Sóc el blanc dels seus dards.
13. Enfonsa en els meus ronyonsles seves sagetes.
14. Sóc la riota de tot el meu poble,el tema de les seves sàtires.
15. M’atipa de plantes amargues,m’embriaga d’absenta.
16. Em fa mastegar rocs, m’esdenta.M’ha enfonsat a la cendra.
17. Senyor, m’has fet orfe de pau,he oblidat la felicitat.
18. M’he dit: «No tinc futurni esperança en el Senyor.»
19. Recordar l’abandó i la misèriaés per a mi com verí i absenta.