11. Tot el seu poble gemega,mentre pidola aliment.Per menjar, bescanvia béns preciosos,i així recobra les forces.«Senyor, fixa’t en mi,que he quedat humiliada.»
12. Als qui passeu pel camí,a tots us és ben igual!Mireu-ho bé i veureusi hi ha un dolor com aquest:el dolor amb què ell em turmenta,amb què el Senyor m’afligeixara que s’indigna.
13. Del cel ha enviat un focque ha consumit els meus ossos;m’ha posat un parany en ple camí,de sobte m’ha fet caure.M’ha deixat abandonada,malalta tot el dia.
14. Em carrega les infidelitats com un jou:amb la seva mà les nuai me les carrega al coll;m’esgota les forces.El Senyor em lliura a les mans de genta qui no puc plantar cara.
15. El Senyor ha deshonrat els valentsque tenia dintre meu;ha arreplegat contra mi una multitudper destruir els meus combatents.El Senyor ha trepitjat en el cupel país de Judà.
16. És per això que ploro,els ulls se’m fonen en llàgrimes;no tinc ningú que em consoli,no tinc ningú que em conforti:he perdut tots els meus fills.L’enemic ha vençut.
17. Sió estén les mans suplicanti ningú no la consola;el Senyor envia enemicsi encercla els de Jacob.Enmig d’ells, Jerusalemfa fàstic de mirar.
18. El Senyor, bé prou que és just,però jo no l’obeïa.Escolteu-me, tots els pobles,mireu el meu dolor:els meus nois i les meves jovesse’n van captius.
19. He cridat els qui més m’estimaven,però, ai las!, m’han traït.Ancians i sacerdotscauen morts per la ciutatmentre cerquen l’alimentper a refer les seves forces.