Antic Testament

Nou Testament

Lamentacions 1:1-12 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. Ah! Com ha quedat, de deserta,la ciutat tan ben poblada!La més famosa entre els pobles,avui és una viuda.La reina de les ciutats,ara és esclava.

2. Bé prou que plora de nit,li llisca el plor per les galtes.Cap dels qui l’estimavenno ve pas a consolar-la.L’han traïda els aliats;ara li són enemics.

3. Sotmès i esclau és Judà,en pes ha estat deportat.Viu en país estrangeri no sap on reposar.Tots els qui el perseguienl’han capturat i afligit.

4. Els camins de Sió estan de dol,ja no va ningú a les festes;les places estan desolades;els sacerdots, tots gemeguen;les noies joves sospiren.Tot és amarg a Sió.

5. Els seus opressors dominen,s’hi fan ferms els enemics,perquè el Senyor l’ha afligidaper tanta infidelitat.Els seus fills, fets captius,se’n van davant l’opressor.

6. Sió, la ciutat magnífica,va perdent el seu esclat.Els governants, com uns cérvolsque no troben cap pastura,corren desfets i esgotats,encalçats pels caçadors.

7. Aquests dies de misèria i d’abandó,Jerusalem recorda les riquesesque tenia des de sempre.Es recorda del seu poblecapturat per l’enemic,sense ajuda de ningú.Quan l’han vista derrotada,els botxins se n’han burlat.

8. Ha pecat tant Jerusalemque fa fàstic de mirar.Aquells qui l’enaltien, la menyspreenavui que l’han vista nua.Ella gemega, però,i es gira d’esquena.

9. Li taca tot el vestitla sang immunda de les regles;no esperava aquesta fi,però de sobte ha caiguti ningú no la consola.«Mira, Senyor, la meva misèria;l’enemic ara em domina.»

10. Els opressors s’han emparatd’allò que ella més estimava;ara veu com els estrangersentren dins el santuari:aquells, Senyor, que no admetiesentre els teus en l’assemblea.

11. Tot el seu poble gemega,mentre pidola aliment.Per menjar, bescanvia béns preciosos,i així recobra les forces.«Senyor, fixa’t en mi,que he quedat humiliada.»

12. Als qui passeu pel camí,a tots us és ben igual!Mireu-ho bé i veureusi hi ha un dolor com aquest:el dolor amb què ell em turmenta,amb què el Senyor m’afligeixara que s’indigna.

Llegir capítol complet Lamentacions 1