34. Aquella mateixa nit, Abimèlec i la seva gent van anar a emboscar-se prop de Siquem dividits en quatre grups.
35. Gàal, fill d’Èbed, sortí de la ciutat i es quedà davant les portes. Llavors Abimèlec i la seva tropa es van alçar de l’emboscada.
36. Quan Gàal se n’adonà, va dir a Zebul:– Veig gent que baixa dels cims de les muntanyes.Zebul respongué:– Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes.
37. Però Gàal insistí:– Baixa gent del Melic de la Terra i un altre grup s’acosta pel camí de l’Alzina dels Endevins.
38. Llavors Zebul li va dir:– Què se n’ha fet, de la teva boca que cridava: “Qui és Abimèlec perquè li hàgim d’estar sotmesos?” ¿No és aquest l’exèrcit que menyspreaves? Surt ara i vés a combatre contra ell!