33. Demà, ben de matí, a la sortida del sol, ataca la ciutat. Quan Gàal sortirà cap a tu amb la gent que el segueix, fes amb ell allò que et calgui.
34. Aquella mateixa nit, Abimèlec i la seva gent van anar a emboscar-se prop de Siquem dividits en quatre grups.
35. Gàal, fill d’Èbed, sortí de la ciutat i es quedà davant les portes. Llavors Abimèlec i la seva tropa es van alçar de l’emboscada.
36. Quan Gàal se n’adonà, va dir a Zebul:– Veig gent que baixa dels cims de les muntanyes.Zebul respongué:– Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes.
37. Però Gàal insistí:– Baixa gent del Melic de la Terra i un altre grup s’acosta pel camí de l’Alzina dels Endevins.
38. Llavors Zebul li va dir:– Què se n’ha fet, de la teva boca que cridava: “Qui és Abimèlec perquè li hàgim d’estar sotmesos?” ¿No és aquest l’exèrcit que menyspreaves? Surt ara i vés a combatre contra ell!
39. Gàal sortí al davant dels caps de casa de Siquem a combatre contra Abimèlec.
40. Abimèlec va perseguir Gàal, que havia emprès la fugida. Molts van caure morts abans d’arribar a les portes de la ciutat.
41. Després Abimèlec anà a viure a Arumà, i Zebul va expulsar de Siquem Gàal i els seus germans.
42. L’endemà, la gent de Siquem van sortir al camp. Abimèlec n’havia estat informat.
43. Havia pres els seus homes, els havia repartit en tres grups i havia parat una emboscada a camp obert. Quan va veure que, efectivament, la gent sortia de la ciutat, caigué damunt d’ells i els va matar.
44. Abimèlec i els homes del seu grup van desplegar-se i s’apostaren davant les portes de la ciutat, mentre els altres dos grups es desplegaven i mataven els qui es trobaven al camp.
45. Durant tot aquell dia, Abimèlec continuà atacant la ciutat, fins que se’n va apoderar. Matà tots els seus habitants, la va arrasar i va sembrar-la de sal.