29. Només que tingués aquest poble a les meves ordres, jo faria fora Abimèlec. Li diria: “Abimèlec, reforça el teu exèrcit i surt a combatre!”
30. En sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, Zebul, el governador de la ciutat, es va indignar
31. i, secretament, envià missatgers per dir a Abimèlec:– Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans acaben d’arribar a Siquem i volen revoltar la ciutat contra tu.
32. Cal que, aquesta mateixa nit, tu i la teva tropa aneu a parar-los una emboscada a camp obert.
33. Demà, ben de matí, a la sortida del sol, ataca la ciutat. Quan Gàal sortirà cap a tu amb la gent que el segueix, fes amb ell allò que et calgui.
34. Aquella mateixa nit, Abimèlec i la seva gent van anar a emboscar-se prop de Siquem dividits en quatre grups.
35. Gàal, fill d’Èbed, sortí de la ciutat i es quedà davant les portes. Llavors Abimèlec i la seva tropa es van alçar de l’emboscada.
36. Quan Gàal se n’adonà, va dir a Zebul:– Veig gent que baixa dels cims de les muntanyes.Zebul respongué:– Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes.
37. Però Gàal insistí:– Baixa gent del Melic de la Terra i un altre grup s’acosta pel camí de l’Alzina dels Endevins.
38. Llavors Zebul li va dir:– Què se n’ha fet, de la teva boca que cridava: “Qui és Abimèlec perquè li hàgim d’estar sotmesos?” ¿No és aquest l’exèrcit que menyspreaves? Surt ara i vés a combatre contra ell!
39. Gàal sortí al davant dels caps de casa de Siquem a combatre contra Abimèlec.