23. Després Déu envià un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els caps de casa de Siquem, i aquests es revoltaren contra ell.
24. Així va recaure sobre Abimèlec i sobre els caps de casa de Siquem, els seus còmplices, el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal, la sang que Abimèlec havia vessat.
25. Els caps de casa de Siquem van posar homes emboscats als cims de les muntanyes i robaven a tothom qui passavapel camí. I Abimèlec en va ser informat.
26. Un dia va arribar a Siquem un tal Gàal, fill d’Èbed, amb els seus germans i es va guanyar la confiança dels caps de casa de Siquem.
27. La gent de Siquem sortí a fora a veremar les vinyes; van trepitjar el raïm i celebraren una festa. Van anar al temple del seu déu i, tot menjant i bevent, maleïen Abimèlec.
28. Gàal, fill d’Èbed, va dir:– Qui és Abimèlec i qui som els de Siquem perquè li hàgim d’estar sotmesos? Tan sols és el fill de Jerubaal, i Zebul, el qui governa la ciutat, ho fa en nom d’ell. Serviu, per tant, els homes del clan d’Hamor, que és el pare de Siquem! Per què hem de continuar sotmesos a Abimèlec?
29. Només que tingués aquest poble a les meves ordres, jo faria fora Abimèlec. Li diria: “Abimèlec, reforça el teu exèrcit i surt a combatre!”
30. En sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, Zebul, el governador de la ciutat, es va indignar
31. i, secretament, envià missatgers per dir a Abimèlec:– Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans acaben d’arribar a Siquem i volen revoltar la ciutat contra tu.
32. Cal que, aquesta mateixa nit, tu i la teva tropa aneu a parar-los una emboscada a camp obert.