6. Però els prohoms de Sucot li van contestar:– Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar a les teves tropes?
7. Gedeó replicà:– D’acord! Tan bon punt el Senyor hagi posat a les meves mans Zèbah i Salmunnà, us trillaré la carn amb espines i arços del desert.
8. Des d’allí Gedeó va pujar a Penuel i va fer la mateixa petició als seus habitants. Però aquests li contestaren el mateix que la gent de Sucot.
9. Llavors, també ell va replicar a la gent de Penuel:– Quan torni victoriós, enderrocaré aquesta torre.
10. Zèbah i Salmunnà eren a Carcor amb les seves tropes, uns quinze mil homes. Era tot el que quedava de l’exèrcit dels nòmades d’orient, que ja havien tingut cent vint mil baixes.
11. Gedeó va pujar pel camí que segueixen els nòmades, a l’est de Nóbah i Jogbohà, i va atacar el campament enemic quan més refiats estaven.
12. Els dos reis madianites, Zèbah i Salmunnà, van emprendre la fugida, però Gedeó els perseguí i els va fer presoners, i sembrà el pànic per tot el campament.
13. Tornant de la batalla des de la pujada d’Heres, Gedeó, fill de Joaix,
14. va capturar un noi de la població de Sucot i l’interrogà. El noi li va escriure els noms dels prohoms i dels ancians de Sucot, en total setanta-set persones.
15. Tot seguit, Gedeó anà a trobar la gent de Sucot i els va dir:– Aquí teniu Zèbah i Salmunnà, pels quals us vau burlar de mi dient: “Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar als teus homes esgotats?”
16. Llavors va agafar els ancians de la ciutat, prengué espines i arços del desert i va trillar així els homes de Sucot.
17. També va enderrocar la torre de Penuel i matà la gent d’aquella vila.
18. Després va demanar a Zèbah i a Salmunnà:– Com eren els homes que vau matar al Tabor?Li respongueren:– S’assemblaven a tu. Cada un tenia l’aspecte de fill d’un rei.
19. Gedeó va exclamar:– Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per la vida del Senyor, us juro que, si els haguéssiu deixat vius, ara jo no us mataria!