22. Després d’això, els israelites van dir a Gedeó:– Sigues el nostre rei i que després ho siguin el teu fill i el teu nét: tu ens has alliberat dels madianites.
23. Però Gedeó els va respondre:– Jo no seré el vostre rei, ni tampoc ho serà el meu fill. El vostre rei serà el Senyor.
24. I va afegir:– Però vull demanar-vos una cosa: que cadascú em doni un anell del seu botí.Els madianites duien anells d’or, com tots els mercaders del desert.
25. Els israelites hi accediren de bon grat: van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí.
26. El pes dels anells d’or que Gedeó havia demanat va ser d’uns vint quilos d’or, sense comptar les mitges llunes, les arracades i els vestits de porpra que portaven els reis madianites ni els collars dels seus camells.
27. Amb l’or que li van donar, Gedeó es va fabricar un efod i l’instal·là a la ciutat d’Ofrà. Tot Israel es va prostituir a Ofrà amb aquell efod, que esdevingué així un parany per a Gedeó i la seva família.
28. Els madianites van ser humiliats pels israelites i no tornaren a alçar el cap. En vida de Gedeó, hi hagué pau en el país durant quaranta anys.
29. Jerubaal, és a dir, Gedeó, fill de Joaix, se’n tornà a viure a casa seva.
30. Arribà a tenir setanta fills, ja que tenia moltes dones.
31. També va tenir un fill d’una concubina que vivia a Siquem, i li posà el nom d’Abimèlec.
32. Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’una vellesa feliç; el van enterrar a Ofrà d’Abièzer, en el sepulcre del seu pare Joaix.
33. A la mort de Gedeó, els israelites van tornar a prostituir-se amb els Baals i escolliren Baal-Berit com el seu déu.
34. No es van recordar ja del Senyor, el seu Déu, que els havia alliberat de la mà de tots els enemics que els envoltaven.