18. Després va demanar a Zèbah i a Salmunnà:– Com eren els homes que vau matar al Tabor?Li respongueren:– S’assemblaven a tu. Cada un tenia l’aspecte de fill d’un rei.
19. Gedeó va exclamar:– Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per la vida del Senyor, us juro que, si els haguéssiu deixat vius, ara jo no us mataria!
20. Aleshores va manar a Jèter, el seu fill gran:– Vinga, mata’ls!Però el noi no va desembeinar l’espasa perquè tenia por. Era molt jove encara.
21. Llavors Zèbah i Salmunnà digueren a Gedeó:– Vinga, mata’ns tu mateix, que l’home es mesura pel seu valor.Gedeó va matar els dos reis i es va quedar les mitges llunes que adornaven els colls dels seus camells.
22. Després d’això, els israelites van dir a Gedeó:– Sigues el nostre rei i que després ho siguin el teu fill i el teu nét: tu ens has alliberat dels madianites.
23. Però Gedeó els va respondre:– Jo no seré el vostre rei, ni tampoc ho serà el meu fill. El vostre rei serà el Senyor.
24. I va afegir:– Però vull demanar-vos una cosa: que cadascú em doni un anell del seu botí.Els madianites duien anells d’or, com tots els mercaders del desert.
25. Els israelites hi accediren de bon grat: van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí.
26. El pes dels anells d’or que Gedeó havia demanat va ser d’uns vint quilos d’or, sense comptar les mitges llunes, les arracades i els vestits de porpra que portaven els reis madianites ni els collars dels seus camells.
27. Amb l’or que li van donar, Gedeó es va fabricar un efod i l’instal·là a la ciutat d’Ofrà. Tot Israel es va prostituir a Ofrà amb aquell efod, que esdevingué així un parany per a Gedeó i la seva família.
28. Els madianites van ser humiliats pels israelites i no tornaren a alçar el cap. En vida de Gedeó, hi hagué pau en el país durant quaranta anys.