14. va capturar un noi de la població de Sucot i l’interrogà. El noi li va escriure els noms dels prohoms i dels ancians de Sucot, en total setanta-set persones.
15. Tot seguit, Gedeó anà a trobar la gent de Sucot i els va dir:– Aquí teniu Zèbah i Salmunnà, pels quals us vau burlar de mi dient: “Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar als teus homes esgotats?”
16. Llavors va agafar els ancians de la ciutat, prengué espines i arços del desert i va trillar així els homes de Sucot.
17. També va enderrocar la torre de Penuel i matà la gent d’aquella vila.
18. Després va demanar a Zèbah i a Salmunnà:– Com eren els homes que vau matar al Tabor?Li respongueren:– S’assemblaven a tu. Cada un tenia l’aspecte de fill d’un rei.
19. Gedeó va exclamar:– Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per la vida del Senyor, us juro que, si els haguéssiu deixat vius, ara jo no us mataria!
20. Aleshores va manar a Jèter, el seu fill gran:– Vinga, mata’ls!Però el noi no va desembeinar l’espasa perquè tenia por. Era molt jove encara.
21. Llavors Zèbah i Salmunnà digueren a Gedeó:– Vinga, mata’ns tu mateix, que l’home es mesura pel seu valor.Gedeó va matar els dos reis i es va quedar les mitges llunes que adornaven els colls dels seus camells.
22. Després d’això, els israelites van dir a Gedeó:– Sigues el nostre rei i que després ho siguin el teu fill i el teu nét: tu ens has alliberat dels madianites.
23. Però Gedeó els va respondre:– Jo no seré el vostre rei, ni tampoc ho serà el meu fill. El vostre rei serà el Senyor.
24. I va afegir:– Però vull demanar-vos una cosa: que cadascú em doni un anell del seu botí.Els madianites duien anells d’or, com tots els mercaders del desert.
25. Els israelites hi accediren de bon grat: van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí.
26. El pes dels anells d’or que Gedeó havia demanat va ser d’uns vint quilos d’or, sense comptar les mitges llunes, les arracades i els vestits de porpra que portaven els reis madianites ni els collars dels seus camells.
27. Amb l’or que li van donar, Gedeó es va fabricar un efod i l’instal·là a la ciutat d’Ofrà. Tot Israel es va prostituir a Ofrà amb aquell efod, que esdevingué així un parany per a Gedeó i la seva família.
28. Els madianites van ser humiliats pels israelites i no tornaren a alçar el cap. En vida de Gedeó, hi hagué pau en el país durant quaranta anys.
29. Jerubaal, és a dir, Gedeó, fill de Joaix, se’n tornà a viure a casa seva.
30. Arribà a tenir setanta fills, ja que tenia moltes dones.
31. També va tenir un fill d’una concubina que vivia a Siquem, i li posà el nom d’Abimèlec.
32. Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’una vellesa feliç; el van enterrar a Ofrà d’Abièzer, en el sepulcre del seu pare Joaix.
33. A la mort de Gedeó, els israelites van tornar a prostituir-se amb els Baals i escolliren Baal-Berit com el seu déu.