1. Els efraïmites es van queixar a Gedeó:– Per què has fet això de no cridar-nos quan anaves a combatre contra els madianites?I estaven molt irritats contra ell.
2. Però Gedeó els respongué:– Què he fet jo que sigui comparable a la vostra gesta? Valen més els gotims d’Efraïm que no pas tota la verema d’Abièzer.
3. Déu ha posat a les vostres mans els cabdills de Madian, Oreb i Zeeb. Jo no he estat capaç de fer res comparable a la vostra gesta.Aquesta resposta de Gedeó va calmar la irritació dels efraïmites.
4. Gedeó va arribar al Jordà i va travessar el riu amb els tres-cents homes que l’acompanyaven. Estaven esgotats, però continuaven la persecució.
5. Gedeó va demanar a la gent de Sucot:– Doneu-me, si us plau, uns quants pans per als homes que m’acompanyen, perquè vénen esgotats, i jo estic perseguint els reis madianites, Zèbah i Salmunnà.
6. Però els prohoms de Sucot li van contestar:– Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar a les teves tropes?
7. Gedeó replicà:– D’acord! Tan bon punt el Senyor hagi posat a les meves mans Zèbah i Salmunnà, us trillaré la carn amb espines i arços del desert.
8. Des d’allí Gedeó va pujar a Penuel i va fer la mateixa petició als seus habitants. Però aquests li contestaren el mateix que la gent de Sucot.
9. Llavors, també ell va replicar a la gent de Penuel:– Quan torni victoriós, enderrocaré aquesta torre.
10. Zèbah i Salmunnà eren a Carcor amb les seves tropes, uns quinze mil homes. Era tot el que quedava de l’exèrcit dels nòmades d’orient, que ja havien tingut cent vint mil baixes.