9. Aquella mateixa nit, el Senyor digué a Gedeó:– Aixeca’t i baixa al campament enemic, que jo el poso a les teves mans.
10. Si tens por de baixar-hi sol, que t’acompanyi Purà, el teu criat.
11. Escolta de què parlen i et sentiràs encoratjat per a atacar-los.Gedeó i el seu criat Purà van baixar fins a la mateixa guàrdia del campament madianita.
12. Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient ocupaven tota la vall. Eren nombrosos com les llagostes, i els seus camells eren tants com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.
13. En el moment d’arribar Gedeó, un home explicava un somni al seu company. Li deia:– Mira quin somni he tingut: una fogassa de pa d’ordi venia rodant cap al campament madianita, ha topat amb una tenda, l’ha capgirada i la tenda ha caigut.
14. El seu company va comentar:– Això només pot significar l’espasa de Gedeó, el fill de Joaix, l’israelita: Déu ha posat a les seves mans Madian amb tot el seu campament.
15. Gedeó va sentir el somni i la seva interpretació i es va prosternar. Després se’n tornà al campament d’Israel i cridà:– Aixequeu-vos, que el Senyor posa a les nostres mans el campament de Madian!
16. Gedeó va dividir els tres-cents homes en tres grups, donà a cada home un corn i una gerra buida amb una torxa a dins,
17. i els ordenà:– Fixeu-vos en mi i feu el mateix que jo faré. Jo m’avançaré fins arran del campament i vosaltres fareu el que jo faci.
18. Quan sentireu que els del meu grup i jo mateix toquem el corn, toqueu-lo també vosaltres tot al voltant del campament i crideu: “Pel Senyor i per Gedeó!”
19. Gedeó va arribar amb els seus cent homes arran del campament, just després del canvi de guàrdia, cap a mitjanit. Va tocar el corn i va trencar la gerra que duia a la mà.
20. Aleshores tots tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra agafa-ren les torxes, i els corns amb la dreta. Tocaven i cridaven:– L’espasa! Pel Senyor i per Gedeó!
21. Cadascú es va quedar al seu lloc al voltant del campament. Però a dins del campament madianita tothom es posà a córrer i a fugir.
22. Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat.