Antic Testament

Nou Testament

Jutges 6:4-20 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

4. acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d’Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases,

5. perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven.

6. Per culpa de Madian els israelites van quedar reduïts a una misèria tan gran que van clamar al Senyor.

7. Així que van clamar al Senyor pel mal que els feien els madianites,

8. ell els envià un profeta que els va dir:– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo us vaig treure d’Egipte, us vaig fer sortir de la terra on éreu esclaus.

9. Us vaig alliberar dels egipcis i de tots els vostres opressors. Els he expulsat de davant vostre per donar-vos les seves terres.

10. Us vaig dir: ‘Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; no venereu els déus dels amorreus, en el país dels quals habiteu.’ Però vosaltres no m’heu obeït.”

11. L’àngel del Senyor va venir a asseure’s sota l’alzina d’Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d’Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites.

12. L’àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué:– El Senyor és amb tu, guerrer valent.

13. Gedeó respongué:– Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: “¿No és cert que el Senyor ens va treure d’Egipte?” El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites.

14. El Senyor es girà cap a ell i li va dir:– Vés amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No sóc jo qui t’envio?

15. Gedeó respongué:– Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família?

16. Llavors el Senyor li digué:– Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d’un sol home.

17. Però Gedeó va insistir:– Si gaudeixo del teu favor, dóna’m un senyal que ets tu qui em parla:

18. no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar.El Senyor respongué:– No em mouré fins que tornis.

19. Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina.

20. L’àngel del Senyor li digué:– Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou.Quan Gedeó ho hagué fet,

Llegir capítol complet Jutges 6