33. Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient es van mobilitzar, van passar el Jordà i acamparen a la plana de Jizreel.
34. Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Gedeó, que va tocar el corn per convocar la gent d’Abièzer a seguir-lo.
35. Gedeó envià missatgers per tota la tribu de Manassès, i tots ells van ser també convocats. També n’envià a les tribus d’Aser, de Zabuló i de Neftalí, que van pujar igualment a unir-se als altres.
36. Gedeó digué a Déu:– Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel,
37. mira, jo estendré a l’era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit.
38. I així va ser. Gedeó es llevà de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa.
39. Però Gedeó encara va dir a Déu:– No t’enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la terra.
40. Aquella nit, Déu realitzà el que Gedeó li havia demanat: només el velló va quedar eixut, però la rosada va caure sobre tota la terra.