27. Gedeó va fer el que el Senyor li havia dit, amb l’ajut de deu servents. Però va fer-ho de nit. No va gosar fer-ho de dia per por de la seva família i de la gent del seu poble.
28. L’endemà al matí la gent va trobar enderrocat l’altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar.
29. I es demanaven els uns als altres:– Qui ha fet una cosa així?Van investigar i preguntar, i van deduir que havia estat Gedeó, el fill de Joaix.
30. Llavors anaren a dir a Joaix:– Dóna’ns el teu fill; ha de morir, perquè ha enderrocat l’altar de Baal i ha tallat el seu bosquet sagrat.
31. Però Joaix va replicar a tots els qui tenia al davant:– ¿Vosaltres heu de pledejar a favor de Baal? ¿Vosaltres l’heu de salvar? Qui vulgui pledejar a favor d’ell, morirà abans de demà al matí. Si Baal és Déu, que pledegi a favor d’ell mateix, ja que el meu fill li ha destruït l’altar.
32. Aquell dia Gedeó va rebre el nom de Jerubaal, que vol dir: «Que Baal pledegi a favor d’ell mateix». En efecte, Gedeó li havia enderrocat l’altar.
33. Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient es van mobilitzar, van passar el Jordà i acamparen a la plana de Jizreel.