13. Gedeó respongué:– Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: “¿No és cert que el Senyor ens va treure d’Egipte?” El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites.
14. El Senyor es girà cap a ell i li va dir:– Vés amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No sóc jo qui t’envio?
15. Gedeó respongué:– Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família?
16. Llavors el Senyor li digué:– Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d’un sol home.
17. Però Gedeó va insistir:– Si gaudeixo del teu favor, dóna’m un senyal que ets tu qui em parla:
18. no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar.El Senyor respongué:– No em mouré fins que tornis.
19. Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina.
20. L’àngel del Senyor li digué:– Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou.Quan Gedeó ho hagué fet,
21. l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer.
22. Gedeó comprengué aleshores que era l’àngel del Senyor i digué:– Pobre de mi, Senyor Déu! He vist el teu àngel cara a cara!