1. Aquell dia, Dèbora, juntament amb Barac, fill d’Abinóam, va entonar aquest cant de victòria:
2. Quan a Israel s’aixequen capitans,el poble s’ofereix voluntari:Beneïu el Senyor!
3. Escolteu, reis! Atents, sobirans!Jo canto en honor del Senyor;toco i canto al Senyor, Déu d’Israel.
4. Senyor, quan sorties de Seïr,quan avançaves per l’estepa d’Edom,la terra tremolavai el cel era un devessall:un devessall d’aigua eren els núvols.
5. Les muntanyes s’estremienal teu davant, Senyor;al teu davant, Senyor, Déu d’Israel.Això fou el Sinaí!
6. En temps de Xamgar, fill d’Anat,en temps de Jael,els camins eren deserts,els vianants seguien rutes amagades.
7. Els camps, ningú no els treballava,ningú no els treballava a Israel,fins que em vaig alçar jo, Dèbora,fins que em vaig alçarcom a mare d’Israel.
8. El poble es triava nous déus,i, tot seguit, de les ciutatsvingué la guerra.I no es veia ni un escut ni una llançaentre els quaranta batallons d’Israel!
9. El meu cor és amb els cabdills d’Israel,amb els voluntaris del poble:Beneïu el Senyor!
10. Canteu, vosaltres,els qui munteu someres rosses,amb tapissos per guarniment,i que aneu fent camí!