17. Mentrestant, Sisserà havia fugit a peu cap a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia un pacte entre Jabín, rei d’Hassor, i el clan d’Hèber, el quenita.
18. Jael va sortir a rebre Sisserà i l’invità:– Entra, senyor, entra a casa meva i no tinguis por.Sisserà va entrar a la tenda i Jael el cobrí amb una manta.
19. Sisserà li va demanar:– ¿Em vols donar una mica d’aigua, que tinc set?La dona va destapar l’odre de la llet, li’n va fer beure i tornà a cobrir-lo amb la manta.
20. Després ell li digué:– Posa’t a l’entrada de la tenda i, si et pregunten si hi ha algú aquí, respon que no.
21. Sisserà, rendit de cansament, es va adormir. Llavors Jael, la muller d’Hèber, agafà una estaca de la tenda i amb el martell a l’altra mà se li acostà a poc a poc, li va clavar l’estaca a la templa i la va picar fins que l’estaca va entrar dintre terra. Així va morir Sisserà.
22. Aleshores arribà Barac, que perseguia Sisserà. Jael va sortir a rebre’l i li digué:– Vine i t’ensenyaré l’home que busques.Barac entrà a la tenda i va veure Sisserà mort, estès a terra, amb l’estaca clavada al cap.
23. Aquell dia, Déu va humiliar Jabín, el rei cananeu, davant els israelites.
24. El poder dels israelites sobre Jabín, rei de Canaan, s’anà fent més fort cada dia, fins que el van aniquilar.