26. Entretant, mentre els servents s’esperaven, Ehud havia fugit més enllà dels Pilars Sagrats i s’havia refugiat a Seïrà.
27. Tan bon punt va arribar-hi, convocà els israelites a toc de corn per totes les muntanyes d’Efraïm. I els israelites van baixar de les muntanyes amb Ehud, que anava al davant de tots.
28. Ehud digué:– Seguiu-me. El Senyor us posa a les mans els moabites, els vostres enemics.Ells van seguir Ehud, es van apoderar dels guals del Jordà que porten a Moab i no deixaren passar ningú.
29. En aquella ocasió, mataren uns deu mil moabites, homes forts i valents. No se’n va escapar ni un.
30. Aquell dia, Moab va ser humiliat per Israel, i durant vuitanta anys el país va viure en pau.
31. Després d’Ehud, Xamgar, fill d’Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel.IV. Dèbora i Barac