14. Durant divuit anys, els israelites van estar sotmesos a Eglon, rei de Moab.
15. Aleshores van clamar al Senyor, i els envià un llibertador: Ehud, fill de Guerà, de la tribu de Benjamí, que era esquerrà.Els israelites encarregaren a Ehud que portés un tribut a Eglon, rei de Moab.
16. Ehud es va fer una espasa curta de dos talls, se la cenyí sota els vestits, a la cuixa dreta,
17. i anà a presentar el tribut a Eglon, que era un home molt gras.
18. Un cop ofert el tribut, Ehud se’n va anar, acompanyant els qui l’havien portat.
19. Però, en arribar als Pilars Sagrats que hi ha a la vora de Guilgal, se’n tornà tot sol a dir al rei:– Tinc un missatge secret per a tu, majestat.El rei digué als presents:– Deixeu-nos sols.I tothom es va retirar.
20. El rei es trobava a la cambra que tenia al pis de dalt i que era la més fresca de palau. Ehud se li acostà i li digué:– He de comunicar-te un missatge diví.El rei s’alçà del seu setial.
21. En aquell moment, Ehud amb la mà esquerra va desembeinar l’espasa que duia a la cuixa dreta i la va enfonsar al ventre del rei.
22. Hi entrà fulla i puny, i el greix arribà a cobrir la fulla de l’espasa, perquè Ehud no la va retirar del ventre del rei.
23. Llavors va fugir cap al pòrtic del palau, després d’haver tancat per dintre les portes de la cambra del pis de dalt.
24. Quan ja era fora, van venir els servidors i veieren que les portes de la cambra del rei eren tancades. I es deien:– Segurament que el rei és a dintre fent les seves necessitats.
25. Van esperar una estona, fins que es van inquietar. Llavors, com que ningú no obria les portes de la cambra, agafaren la clau i van obrir: el seu senyor era mort a terra.
26. Entretant, mentre els servents s’esperaven, Ehud havia fugit més enllà dels Pilars Sagrats i s’havia refugiat a Seïrà.
27. Tan bon punt va arribar-hi, convocà els israelites a toc de corn per totes les muntanyes d’Efraïm. I els israelites van baixar de les muntanyes amb Ehud, que anava al davant de tots.