31. Els benjaminites feren una sortida i es van allunyar de la ciutat. Com les vegades anteriors, van començar a fer algunes baixes entre els israelites, una trentena, a camp obert, a la cruïlla dels camins, del que puja a Betel i del que mena a Guibà.
32. Els benjaminites es van pensar que havien derrotat els israelites com la primera vegada. Però els israelites havien donat l’ordre de fugir per atraure els benjaminites cap als camins i allunyar-los de la ciutat.
33. Llavors tots els israelites es van reagrupar des del lloc on eren, i a Baal-Tamar van formar en ordre de batalla. Mentrestant, els qui estaven emboscats van sortir dels seus amagatalls i es llançaren contra Gueba, que havia quedat desguarnida.
34. Deu mil homes escollits de tot Israel van presentar-se davant de Guibà, i la batalla va ser aferrissada. Els benjaminites no s’imaginaven pas el desastre que els queia al damunt.
35. El Senyor va derrotar Benjamí davant d’Israel: aquell dia els israelites mataren vint-i-cinc mil cent benjaminites, capaços tots ells de combatre.
36. Els benjaminites van veure que perdien la batalla.D’altra banda, la resta d’israelites va cedir encara terreny als benjaminites perquè comptaven amb els homes emboscats contra Guibà.
37. Els emboscats s’havien desplegat ràpidament i s’havien llançat contra la ciutat. Hi havien entrat i havien passat tots els habitants a tall d’espasa.
38. Els israelites havien acordat un senyal amb els emboscats: aquests, un cop a dins de la ciutat, farien pujar una gran fumarada.
39. Quan Israel retrocedia en la batalla i els benjaminites havien mort una trentena d’israelites, es van pensar que ja els havien derrotat com en la primera batalla.