25. Però els homes de Benjamí també van fer una sortida de Guibà aquell segon dia i van deixar-hi estesos divuit mil homes, tots capaços de combatre.
26. Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. Allà, asseguts a la presència del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió.
27-28. En aquella època, l’arca de l’aliança de Déu es trobava a Betel, i Pinhàs, fill d’Eleazar, fill d’Aaron, estava al seu servei. Els israelites, doncs, van fer aquesta consulta al Senyor:– ¿Cal que tornem a sortir a combatre contra el nostre germà Benjamí, o no?El Senyor respongué:– Torneu-hi, que demà els faré caure a les vostres mans.
29. Els israelites van posar homes emboscats tot al voltant de Guibà.
30. Després, per tercer dia, sortiren a atacar Benjamí i van formar en ordre de batalla davant de Guibà, igual que les altres vegades.
31. Els benjaminites feren una sortida i es van allunyar de la ciutat. Com les vegades anteriors, van començar a fer algunes baixes entre els israelites, una trentena, a camp obert, a la cruïlla dels camins, del que puja a Betel i del que mena a Guibà.
32. Els benjaminites es van pensar que havien derrotat els israelites com la primera vegada. Però els israelites havien donat l’ordre de fugir per atraure els benjaminites cap als camins i allunyar-los de la ciutat.
33. Llavors tots els israelites es van reagrupar des del lloc on eren, i a Baal-Tamar van formar en ordre de batalla. Mentrestant, els qui estaven emboscats van sortir dels seus amagatalls i es llançaren contra Gueba, que havia quedat desguarnida.
34. Deu mil homes escollits de tot Israel van presentar-se davant de Guibà, i la batalla va ser aferrissada. Els benjaminites no s’imaginaven pas el desastre que els queia al damunt.