20. Van sortir per atacar els benjaminites i formaren en ordre de batalla davant de Guibà;
21. però els benjaminites van fer una sortida i, aquell dia, deixaren estesos vint-i-dos mil israelites.
22. Els homes d’Israel van tornar a agafar ànims i formaren altra vegada en ordre de batalla en el mateix indret que el dia anterior.
23. Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta:– ¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans?El Senyor els havia respost:– Torneu-hi.
24. Aquell segon dia, doncs, els israelites tornaren a atacar els benjaminites.
25. Però els homes de Benjamí també van fer una sortida de Guibà aquell segon dia i van deixar-hi estesos divuit mil homes, tots capaços de combatre.
26. Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. Allà, asseguts a la presència del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió.
27-28. En aquella època, l’arca de l’aliança de Déu es trobava a Betel, i Pinhàs, fill d’Eleazar, fill d’Aaron, estava al seu servei. Els israelites, doncs, van fer aquesta consulta al Senyor:– ¿Cal que tornem a sortir a combatre contra el nostre germà Benjamí, o no?El Senyor respongué:– Torneu-hi, que demà els faré caure a les vostres mans.
29. Els israelites van posar homes emboscats tot al voltant de Guibà.
30. Després, per tercer dia, sortiren a atacar Benjamí i van formar en ordre de batalla davant de Guibà, igual que les altres vegades.
31. Els benjaminites feren una sortida i es van allunyar de la ciutat. Com les vegades anteriors, van començar a fer algunes baixes entre els israelites, una trentena, a camp obert, a la cruïlla dels camins, del que puja a Betel i del que mena a Guibà.